El jove Marx

Alguns teòrics consideren que el pensament de Karl Marx es pot dividir en un període "jove" i un altre de "madur". No hi ha un acord absolut sobre quan va començar a madurar el pensament de Marx i el problema de la idea d'un "jove Marx" és el problema de rastrejar el desenvolupament de les obres de Marx i la seva possible unitat. El problema se centra, doncs, en la transició de Marx de la filosofia a l'economia, que el marxisme ortodox ha considerat com un canvi progressiu cap al socialisme científic. Tanmateix, aquesta lectura positivista ha estat desafiada pels teòrics marxistes i també per membres de la nova esquerra, que van assenyalar el costat humanista en l'obra de Marx i com en els seus primers escrits es va centrar en l'alliberament de l'esclavitud salarial i de l'alienació, alhora que van afirmar que aquest era un element oblidat dels escrits de Marx i fonamental per comprendre la seva obra posterior.

Étienne Balibar argumentà que les obres de Marx no es podien dividir en "obres econòmiques" (Das Kapital), "obres filosòfiques" i "obres històriques" ("El 18 Brumari de Lluís Bonapart" o "La Guerra Civil a França").^[1] La filosofia de Marx està íntimament lligada a la seva crítica a l'economia política i a les seves intervencions històriques en el moviment obrer, com la "Crítica del programa Gotha" de 1875. la problemàtica també està relacionada amb la ruptura de Marx amb la universitat i els seus ensenyaments sobre l'idealisme alemany i la seva trobada amb el proletariat, portant-lo a escriure juntament amb Friedrich Engels "El Manifest Comunista" un any abans de les revolucions de 1848. Les arrels filosòfiques del marxisme eren explicades habitualment (per exemple per Lenin)^[2] com a derivades de tres fonts: economia política anglesa, socialisme utòpic francès, republicanisme i radicalisme i la filosofia idealista alemanya. Tot i que aquest model de "tres fonts" és una simplicació, encara té certa mesura de veritat.